El que més sobta d’Alosa és la capacitat de crear cançons plenes i rodones només amb dos integrants, sense que es trobi a faltar res més. La veu hipnòtica de Giulietta empasta a la perfecció amb l’energètic violoncel de l’Irene que, tot i que s’associa com un instrument “clàssic”, ella el converteix en modern i tradicional.